Badalona recuperarà les barques de la platja i el llegat de la tradició marinera local

    0
    IMG_1941.JPG

    23/06/2016 – Algunes de les barques seran restaurades, s’arranjarà la platja i es museïtzarà la zona.

    Ens veiem directament a la platja, a la zona de les barques”. Una frase que molts badalonins i badalonines han utilitzat per ubicar-se i trobar-se en una de les platges de la ciutat, la dels Pescadors, un nom que amaga tota una història i un passat que part de la ciutat no només no vol perdre, sinó enaltir.

     

    Amb el pas dels anys, les barques de la platja de Badalona, prop d'una vintena, s'han anat deteriorant per la falta de manteniment i per les condicions climatològiques a les que estan sotmeses a tocar de mar. Brutícia i pols s'acumulen entre algunes d'elles; altres serveixen a persones sense sostre com a lloc per fer nit i d'altres ja no són més que fustes atrotinades sobre la sorra. El seu estat va ser motiu de polèmica fa uns mesos, quan CDC va reclamar que no es retiressin. Llavors, el govern va dir que no només no les retiraria, sinó que les restauraria i les museïtzaria.

     

    La intenció de l'executiu, no obstant, sembla anar un pas més enllà. “La platja dels Pescadors és la més emblemàtica de Badalona, però també és un espai de memòria”, afirma el regidor de Medi Ambient, Àlex Mañas. Per això, el pla municipal és reformar aquelles barques que es puguin recuperar però també aplicar una acció extensiva a tota la zona: arranjar la platja i impulsar un espai que recordi el passat pescador de Badalona.

     

    L'Ajuntament, l'Associació de Veïns del Centre, la Confraria de Pescadors, la Generalitat, el Cor de Marina, l'AMB i els familiars del naufragi de 1911 formen una comissió de seguiment que supervisarà el projecte i que ja s'ha reunit per primer cop durant el darrer mes. A la tardor es tornaran a trobar per començar a debatre sobre un projecte ferm que hagi recollit les propostes dels diferents col·lectius. Totes les entitats i parts implicades veuen amb bons ulls la recuperació de l'espai i el record del passat mariner local. “Encara que no estiguin protegides, és patrimoni, és un signe d'identitat”, indica la presidenta de l'AVV de Centre, Conxita Gonzàlez.

     

    De moment, el projecte podria comptar amb més de 200.000 euros, bona part dels quals, 200.000, serien finançats per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'Ajuntament, dins el Pla Recupera, que encara s'ha d'aprovar la setmana vinent, preveu destinar 24.000 euros a la rehabilitació de les barques de propietat municipal.

     

    Resta per definir quantes barques es mantindran

    Aquesta és una altra de les qüestions que s'han d'acabar de dirimir: de les 18 barques existents, quatre són de propietat municipal, pel que cadascuna costaria uns 6.000 euros. Altres sis són de pescadors de la ciutat, asseguren des de la Confraria, i la pertinença de la resta es desconeix i s'està investigant a dia d'avui. Durant l'elaboració de l'estudi, apunta Àlex Mañas, s'haurà de definir quantes es poden mantenir, a més de les quatre municipals, i quines no es poden recuperar, una xifra que encara es desconeix.

     

    Espai de memòria històrica

    A més de recuperar aquelles barques que encara es puguin restaurar, la idea és museïtzar la zona amb panells explicatius i habilitar la caseta dels pescadors a tocar de les barques, a peu de platja. D'altra banda, dins el projecte s'instal·laria el monument d'homenatge als pescadors que van morir en el naufragi de 1911, un moment que va colpir la ciutat i la seva activitat llavors però no s'ha conservat al record de molts badalonins.

     

    Un naufragi amb 11 morts a Badalona

    Badalona va patir el 1911 un dels moments més tràgics de la seva història com a vila marinera i com a localitat en general. El 31 de gener de 1911, els pescadors badalonins van sortir amb les seves barques a fer la jornada una mica més tard del que era habitual degut a l'estat del mar. Cap a les set del matí, la meteorologia va millorar i tots van llançar-s'hi, sense pensar que el dia es podia torçar. Segons expliquen els testimonis recollits per la historiadora Montserrat Rectoret, el temps va canviar molt bruscament i es va desencadenar una fortíssima tempesta que va impedir que la majoria tornessin a la platja.

     

    Desesperats, molts van anar a buscar refugi al port de Barcelona. Allà, a l'espera d'una ajuda de Salvament Marítim que no va poder arribar fins unes hores més tard, contra un dic en construcció, alguns d'ells van perdre la vida. Explica la historiadora que, fins i tot, es va trobar el cos d'un pescador a Sitges, fins on el temporal el va portar. En total, 11 badalonins van perdre la vida aquell dia, 145 persones arreu de Catalunya.

     

    El 2011, molts dels familiars dels pescadors implicats, com ho és la Montserrat Rectoret, van celebrar el centenari d'aquella tragèdia amb una exposició i conferències a equipaments municipals. També van impulsar un concurs per dissenyar una escultura que recordés la fatídica jornada i com un monument a la societat obrera. Es van presentar moltes propostes i un jurat nodrit per personalitats del disseny i altres àmbits culturals i històrics van triar el d'una dona japonesa afincada a Catalunya. Des de llavors, però, la iniciativa ha estat enterrada i ara, amb el nou projecte de reforma de la platja dels Pescadors, la iniciativa es podrà recuperar amb la memòria dels badalonins que s'hi van deixar la vida.

     

     

    Els pescadors reclamen un nou edifici pel futur Museu de la pesca

    Ramon Costa, de la Confraria de Pescadors, assegura que no veu clar habilitar l’actual caseta dels pescadors com a museu. “Aquell lloc és molt petit i té molta humitat, sobretot a l’hivern”. Costa aposta per crear un nou edifici, al nou emplaçament, per recordar el passat mariner badaloní. A banda d'aquest punt concret, veu amb bons ull que s’instal·li en aquest espai el monument per recordar els pescadors morts en el temporal de 1911, i que fa anys que s’ha d’instal·lar. Costa ha tornat a lamentar la quantitat d’actes incívics i vandalisme que pateixen les barques, algunes de les quals estan totalment enfonsades i destrossades. Per això, el pescador confia en veure properament tota aquesta zona acabada per recordar a futures generacions de badalonins un ofici que cada any que passa es va perdent a la ciutat.