Lliçó d’ofici (2-1)

    0
    35
    DSC_0351 copia.JPG

    20/11/2016 – El Seagull recupera el lideratge de la lliga després de tombar el filial del Barça en un partit de molta qualitat.

     

    Venien de perdre per primera vegada i d’encadenar algunes lesions que estaven deixant el grup amb l’oxigen limitat. Contra el rival del campionat més dotat tècnicament, el Seagull recuperaria el camí de la il·lusió, sobreposant-se a tot. L’absència de Serna en atac, un gol psicològic del Barça ‘B’ just al límit del descans i l’expulsió de Gordo no serien condicionants suficients per fer caure les gavines.

     

    L’equip de Jordi Ferrón sabia que guanyar el filial blaugrana podia suposar una injecció de moral necessària. Recuperar la primera plaça contra l’adversari que li havia pres la condició de líder només set dies enrere era l’objectiu. Al Seagull, si totes camines juntes, les alegries acaben arribant.

     

    L’encontre contra el Barça ‘B’ en seria una mostra, ja que el bloc badaloní faria molt poques concessions al conjunt de Zoe Garcia. Abans d’avançar-se, les locals avisarien amb un xut alt de Carla Morera (15’), tot i que el gol no es produiria fins al 18’. En un córner curt, Gordo faria una gran centrada dirigida al primer pal i Mar connectaria una acrobàtica rematada que entraria per l’escaire després de llepar el travesser (1-0).

     

    Marcar primer donaria ales al Seagull, ja que l’equip de Ferrón viuria uns minuts de molta presència ofensiva. El Barça ‘B’ perdria la quota de possessió inicial i començaria a veure com les gavines amenaçaven amb fer el segon. Albita perdonaria des de la frontal (21’) i Carol no encertaria en una clara rematada de cap (23’).

     

    Malgrat tenir dificultats per desplegar el seu talent, el filial del FC Barcelona demostraria comptar amb molts arguments futbolístics. Després de quedar-se a les portes de la igualada enviant un xut al travesser, les blaugranes aconseguirien arribar al descans amb el duel empatat.

     

    Candela Andújar (45’) aprofitaria un dels pocs forats deixats pel Seagull a tres quarts de camp per aparèixer entre línies i afusellar Mireia Nagel (1-1). El gol arribaria just abans del xiulet de la col·legiada, fet que forçaria l’equip de Ferrón a tornar a començar.

     

    S’imposa el cap

     

    En la represa podria passar qualsevol cosa, si bé és cert que el Seagull sabria mantenir el cap més fred. Lluny d’ensorrar-se, les jugadores badalonines aprofitarien l’estratègia per tornar a somriure. Just abans que se servís una falta molt pròxima al córner, Ferrón reclamaria l’atenció de Llaona des de la banda, obligant la lateral gironina a fer una doble cursa a tota velocitat: primer cap a la banqueta per rebre instruccions i després cap a l’àrea del Barça. Les indicacions del tècnic sortirien a la perfecció, ja que la defensora blava seria l’encarregada de rematar de cap (sí, de cap) entre una munió de defenses per anotar el 2 a 1 (62’).

     

    El gol de Llaona tornaria a convertir Montigalà amb una festa, però encara restaven molts minuts de patiment. L’expulsió de Gordo (80’) frenaria tota l’eufòria, obligant el Seagull a deixar-ho tot sobre la gespa per tal de defensar el resultat. Al final, l’ofici i el saber estar de les locals s’imposaria a la depurada tècnica del filial. Les lleones de Badalona tornen a rugir; tornen a ser líders.