“Si perdem aquesta operació, la Fundació quedarà en la misèria”

    0
    IMG_8421.JPG

    07/10/2016 – Parlem amb el director de la Fundació Badalona Capaç, Pere Sió, sobre la situació del projecte del nou centre ocupacional acordat amb Mercadona.

    Han parlat amb l'alcaldessa recentment?

    Ara fa mesos que no parlem formalment. L'equip ens van comunicar al mes de maig, a Morera, que el tema aniria a Ple perquè portaven un any analitzant el projecte i no hi havia cap altra alternativa. Més tard, l'assemblea de Guanyem Badalona, després de la sortida de Podem del govern, va decidir que el projecte s'havia d'aturar, i així ho va fer l'alcaldessa. El més lògic i ètic, després del canvi de parer, hauria estat que ens citessin per explicar-nos què va passar. Hi ha hagut converses de carrer i passadís, però reunió formal, no. Que busquin les excuses que vulguin, però això s'ho ha mirat tothom des de 2013.

     

    Si no fos Mercadona, hi hauria tota aquesta polèmica?

     

    Naturalment que no. Veig legítim que es critiqui o no agradi el model comercial de supermercats, però estan obrint altres supermercats i ningú diu res. Quan vam iniciar tot això, hi havia un Mercadona a Badalona. I com esperin més, n'hi haurà 10, abans que el nou centre sigui realitat. Si la marca vol fer 10, en farà 10. Amb llicència d'obres, un supermercat pot anar a qualsevol espai de la trama urbana adient.

     

    Llavors per què aquesta mobilització de protesta dels comerciants?

     

    Qui encapçala la mobilització dels comerciants és el senyor Joaquín Nocete. I el senyor Nocete va estar negociant amb Mercadona, però, com no va sortir bé, va començar a atacar tot el projecte.

     

    Si el problema és Mercadona, s'han plantejat buscar un altre operador?

     

    Ja ho vam intentar, però no hi ha ningú disposat a finançar tot això. En qualsevol cas, Mercadona va tancar un preacord amb els diferents propietaris del terreny l'any 2009. Ni havíem començat a buscar una nova ubicació. Abans de la nostra idea, ells van proposar dos projectes al Turó de l'Enric. No va ser fins al 2012 que des de l'Ajuntament se'ns va instar a explorar la possibilitat d'anar-hi allà.

     

    Per què allà?

     

    Buscàvem des de feia un parell d'anys un espai on poder instal·lar un nou centre i de quina forma fer-ho. Allò era -i és- un sòl privat, edificable i sanitari assistencial. Ideal. A partir d'aquí, vam començar a parlar amb Mercadona, que al principi no acceptava les nostres condicions. Les negociacions van durar mesos, fins que el juny de 2013 es va signar un contracte mercantil de promesa de permuta. Llavors es va buscar la constructora Hàbitat perquè s'encarregués de la construcció del centre ocupacional.

     

    Quina seria la inversió?

     

    La compra del sòl i totes les obres suposarien uns 8,8 milions d'euros, segons els documents.

     

    L'acord amb Mercadona té data de caducitat?

    Sí, com tots els contractes, i ha estat renovat ja dos cops. Però no sabem si es podrà renovar una tercera o no. Qualsevol de les parts el pot rescindir sense compromís l'acord.

     

    A nivell ambiental, hi ha grups que defensen la conservació del Turó de l'Enric.

     

    Quasi la meitat del Turó ja està urbanitzat per les pistes de tennis, la piscina i el camp de futbol. No se'n parla, però hi ha una part del turó, a banda del centre, destinada a fer pisos, i una altra a aixecar un equipament públic. Diuen que és un corredor natural pel Torrent de la Font, però acaba en una claveguera soterrada i desemboca en una zona de naus industrials i als habitatges de Bonavista. No està connectat amb la Serralada de Marina.

     

    Un article de 'La Directa' va senyalar relació familiar entre els arquitectes que han de fer realitat el projecte i vostè.

     

    Qui va contractar aquests arquitectes el 2009 va ser Mercadona. Qui paga, mana. Jo no he sigut patró mai, sóc empleat de la Fundació. Quan Mercadona va tancar l'acord dels terrenys de Morera, al 2009, ni jo era director de la Fundació, ni l'entitat havia començat a buscar ubicació o projectes per al nou centre.

     

    No és l'única informació que s'ha publicat aquests dies. Creu s'està filtrant amb alguna intenció?

     

    Aquests documents existeixen des de fa anys, ja es coneixien. Estan intentant deslegitimar el projecte a través d'una campanya. No sé qui hi ha darrera, però estan marejant la perdiu i buscant els arguments que siguin.

     

    No estarien disposats a que l'Ajuntament permutés un terrenys amb la Fundació i construís un nou edifici?

     

    Amb les necessitats que té Badalona, perquè l'Ajuntament ha de pagar una cosa que pot no costar res a les arques públiques? La Fundació no ha demanat diners. Amb el nostre projecte, sabem que en un any o any i mig, tenim un nou centre. La resta és fum, de moment. Si l'Ajuntament vol plantejar alternatives, que vingui amb plànols, dates i pressupostos. Igualment, si anem a un solar públic, mai serem els propietaris, perquè un sòl públic no es pot escripturar. I una Fundació necessita patrimoni.

     

    El Protectorat de Fundacions de la Generalitat s'ha pronunciat encontra del projecte?

     

    És mentida, no hi ha cap informe favorable. La Llei de Fundacions diu que has de comunicar al Protectorat el que vols fer amb el teu patrimoni, si te'l vols vendre. Has de portar un informe d'un arquitecte independent, que anirem a buscar al Col·legi d'Arquitectes. S'haurà de fer una taxació del nostre patrimoni i del nostre futur centre. A ser possible, quan fas una operació, t'has de quedar amb el mateix valor patrimonial o superior.

     

    Llavors, no pot rebutjar el projecte?

    No. El Protectorat demana els informes pertinents per conèixer els moviments, però ni pot rebutjar el projecte ni hi ha cap informe desfavorable.

     

    Quin valor té actualment la Cros?

    Poc menys de 2 milions. 1,8 milions, aproximadament.

     

    La Fundació és sostenible actualment?

    Està pràcticament sanejada i equilibrada. La Fundació va acabar amb un benefici de poc més de 1.000 euros i el centre ocupacional, de 12.000 o 13.000. I el Centre Especial de Treball, amb pèrdues d'uns 90.000 euros, que s'han de recuperar facturant més.

     

    Si el projecte no tira endavant, què?

     

    Si perdem aquesta operació, la Fundació quedarà en la misèria en la que ha estat els darrers anys.