Triomf clar contra l’Alcoià per iniciar de la millor manera

    0
    3939.jpg

    26/08/2012 – El CF Badalona va superar en el primer partit de la temporada per 2-0 a un dels favorits a l'ascens, l'Alcoià

    Imaginar un principi millor era del tot quimèric. En el millor dels supòsits, podia esperar-se que el Badalona guanyés el seu primer partit després de batallar dur. Vèncer còmodament per 2-0 a l'Alcoià, un recent descendit de Segona, no entrava en els plans de ningú. Del partit s'extreu que Albert Càmara ha creat un equip amb personalitat, vivaç i compromès. Heretant del de Manolo Márquez la solidesa defensiva i afegint-ne voluntat per controlar la pilota i una pressió discontínua fruit d'un sistema dinàmic, que s'adapta a les necessitats del conjunt en cada moment del partit. Abans de que ni tan sols rodés la pilota, l'alineació ja sorprenia i es prestava a conjecturar que el nou Badalona diferiria una mica de l'anterior. Cridava l'atenció la línia de tres migcampistes disposada pel cos tècnic: Xavi Muñoz d'àncora i Javi Moreno i Joaquín actuant d'interiors. Per davant, dos extrems molt oberts, destinats a eixamplar el camp i donar profunditat: Robert i Bayón. I davant, solitari, Gabri. Però a mesura que passaven els minuts, va poder-se notar que Joaquín era la peça que definia l'entramat tàctic escapulat. Amb llibertat (relativa) de moviments, avançava la seva posició amb possessió badalonina, oferint a Gabri un suport per buscar el perill pel centre. En transició defensiva, retornava a la línia de tres primigènia, desgastant-se en tasques de recuperació. Joaquin va saber interpretar a la perfecció el seu paper, convertint-se en un dels grans protagonistes del partit. Tan impecable i precís en l'arribada, com en la creació de joc i la pressió a la defensa rival.

     

    Llàstima que el debut escapulat el presenciessin no més de 400 persones. Això sí, els que hi eren van sortir entusiasmats. Els aplaudiments van ser una constant lletania, que acompanyava a la pràctica totalitat de les accions del Badalona. Albert Càmara ha agafat les regnes del seu gran repte amb estil, amb cap indici d'impostura. El seu Badalona no pretén ser la continuació del de Manolo Márquez. El càrrec no el va venir gran. Ha sabut ajustar-se a ell, encaixar-lo a la seva manera d'entendre aquest esport. El nou entrenador va estar tot el partit actiu. Cridaner quan va caler, sempre corregint petits errors i constantment animant els seus pupils.

     

    La primera part va ser només un preludi desdibuixat de tot el que va mostrar en la segona meitat el Badalona. Primer va deixar veure la seva cara més seriosa i cabal. L'equip va plantar-se amb criteri i ordre al Centenari des del primer minut. El domini va ser del Badalona, però poc profund i massa tendre. Tot i l'escassa brillantor, l'equip se sentia cacic del partit. I el més important, va fer sentir al rival inferior. L'Alcoià semblava sotmès a la voluntat local. El seu joc era lent i exempt d'idees. L'únic perill que van crear va arribar a pilota parada. El ritme inestable d'aquesta primera part va beneficiar al Badalona. L'equip intentava proposar i procurava dominar, tot i que per moments ho feia de manera massa assossegada. Era llavors quan la pilota arribava als extrems i Bayón i especialment Robert posaven pólvora al partit. L'un, Bayón, tirant de bons detalls tècnics i l'altre, Robert, a tota velocitat, com si cada internada seva per banda es tractés d'una carrera dels 100 metres. En els primer vint minuts, Bayón i Joaquín van provar al porter d'Alcoi en sengles xuts poc perillosos. Eren només els primers avisos. Al 25' va arribar un contratemps ben esmenat des de la banda: Javi Moreno va marxar lesionat i Borja -més associatiu i tècnic però menys defensiu- va haver-lo de substituir. Aquest canvi va minar una mica el domini badaloní. Borja va trigar una mica en trobar-se, fallant les seves primeres accions. Però amb confiança, sense acoquinar-se, ràpidament va convertir-se en el millor soci de Joaquín en la creació de joc. Va ser després d'un bon xut de Joaquín a la sortida d'un córner, posteriorment rebutjat per Unai Alba, quan al 36' Xavi Muñoz va encertar i va posar l'1-0. El marcador no es va moure més en la primera part.

     

    Marcos va haver d'aparèixer per fi, al quart minut de la represa. David Torres, el davanter i home més actiu de l'Alcoià, va connectar un bon cop de cap que va fer lluir-se al porter escapulat. Però lluny de poder pensar que aquesta jugada podia marcar un canvi en la concepció del partit, el Badalona va respondre ràpidament amb el segon gol. Bayón va filtrar una esplèndida passada d'esperó a Robert, que va retallar cap a la seva cama menys bona (l'esquerra) i va definir amb un precís xut de rosca davant el qual el porter visitant no va poder fer més que mirar. El 2-0 era ja una distància massa àmplia com per poder especular, per cedir la pilota als alacantins i tancar-se darrere a veure-les venir. Però lluny de veure's seduït per aquesta opció, el Badalona va voler més. Llavors van arribar els millors minuts de l'equip. Gabri era el centre sobre el que pivotava l'atac de l'equip. És un davanter completíssim, més associatiu i treballador que golejador. Va baixar totes les pilotes que van arribar-li, va desmarcar-se tot i més, va ser constant en la pressió a la sortida de pilota rival, va combinar amb criteri amb els migcampistes i els extrems, va obrir espais que els seus companys van saber aprofitar… Potser sense ser brillant, però sí molt constant, Gabri va signar un partit fantàstic, millorant en molt les prestacions dels últims davanters que ha tingut l'equip. Cap a la meitat d'aquesta segona part, l'equip va començar-se a agradar. Amb una circulació ràpida, sense errades, amb molta mobilitat. L'Alcoià no sabia per on atacar ni com treure la pilota als de Càmara. La remuntada ja no era una opció, el Badalona va convertir el supòsit en utopia. El Badalona continuava arribant, amb perill relatiu. En canvi, l'Alcoià només era capaç d'inquietar -o d'intentar-ho- amb irrellevants xuts llunyans. Ja en els deu minuts finals, l'equip va començar a dosificar esforços. Físicament es va arribar una mica just al final. Conseqüència en qualsevol cas lògica, fruit de l'escàs mes de treball. Van entrar Juanma i Joan Grasa, per Bayón i Gabri respectivament. I Joaquín, novament, i el propi Grasa van poder fer una mica més gran la distància al marcador. Però no van encertar. En qualsevol cas, no va fer falta, el 2-0 va acabar sent el just resultat final en el impensable brillant debut del CF Badalona.

     

     

    FITXA TÈCNICA

    CF Badalona: Marcos; Ferrón, Gallardo, Pelegrí, Bermudo; Xavi Muñoz, Javi Moreno (Borja Abenia, 25'), Joaquin; Samuel Bayón (Juanma, 70'), Robert, Gabri (Joan Grasa, 82')

    Alcoià: Unai Alba, Alcántara, Selvas, Óscar, César Remón (Ivars, 70'), Devesa, David Torres, Lara, Tortosa, Edu Silva (Julio, 45'), Tacón (Fran Piera, 55')

    Àrbitre: García Ballesteros (col·legi de La Rioja). Targetes grogues: Gabri; Alcántara, Tortosa, Tacón i Selvas.

    Gols: 1-0, Xavi Muñoz (minut 36); 2-0, Robert (minut 53)