Àlex Pastor (PSC): “Amb una confluència liderada per ICV-EUiA seria molt més fàcil arribar a acords”

    0
    23
    2018-04-26-PHOTO-00000917.jpg
    Per què el PSC li ha tret la confiança al govern de Dolors Sabater? 
    Dolors Sabater entre procés i Badalona, ha escollit procés.  La confiança es guanya complint amb la paraula donada, i en aquest sentit Dolors Sabater ha demostrat que no es de fiar. Ha incomplert l’acord d’investidura que comportava ser l’alcaldessa de tots i totes mantenint la neutralitat institucional en la qüestió sobiranista, i no ha executat les polítiques efectives d’esquerres pactades amb el PSC, com ara l’escola bressol a Montigalà, les inversions a Sant Roc o acabar amb el col.lapse dels serveis socials.

    Per què han esperat fins aquest moment en fer-ho públic?

    Fa molts mesos que estem advertint públicament que l’alcaldessa s’està equivocant al sotmetre a tot el seu govern a l’estratègia de la CUP  i utilitzant la vara d’alcaldessa per impulsar el procés. Entre ser d’esquerres o independentista, el PSC ha escollit l’esquerra i Dolors Sabater la independència. 

    Quines conseqüències té la no aprovació del pressupost per l’Ajuntament?

    Amb una alcaldessa que no ha estat capaç de gestionar els recursos públics i a la que li han sobrat prop de 50M€ en dos exercicis, queda palès que no tindrà cap conseqüència pràctica. Preguntin als veïns i veïnes si amb el pressupost en vigor han vist millorat el seu dia a dia.

    Què creuen que farà Dolors Sabater, prorrogar pressupostos o voldrà aprovar-los mitjançant una moció de confiança?

    Qualsevol polític responsable intentaria aprovar els pressupostos. En aquest cas la responsabilitat és únicament i exclusivament de Dolors Sabater. Per aprovar els pressupostos podria acceptar les condicions del PSC, buscar altres suports d’altres partits polítics al ple, o bé sotmetre’s a una qüestió de confiança, com s’ha fet a Barcelona. És l’Alcaldessa qui ha de decidir.

    Si Dolors Sabater perdés una possible qüestió de confiança, s’obre diàleg entre els partits de l’oposició. Quines possibilitats reals existeixen a un any vista de les eleccions d’un canvi de govern?

    D’entrada seria sorprenent que Dolors Sabater prefereixi sotmetre’s a una qüestió de confiança abans que cumplir el pactes amb el PSC, en tot cas encara no estem en aquest escenari. El que sí que és cert és que el PSC ha demostrat  que és l’únic partit amb la centralitat suficient com per poder establir diàleg amb tothom, i en conseqüència els únics que podríem liderar una hipotètica alternativa.

    Aquest moviment està pensat en el càlcul electoral del proper any?

    Està pensat en clau Badalona i en garantir que les polítiques que es fan des de l’Ajuntament deixin de dividir i representin a la majoria de veïns i veïnes. La ciutat és l’única preocupació del PSC 

    Ha estat un error donar suport a Guanyem aquesta legislatura? 

    Al 2015 vam donar suport a un govern progressista i d’esquerres. El nostre error, vist en perspectiva, va ser investir a Dolors Sabater. Tant amb el candidat d’ICV-EUiA com amb el d’ERC hem pactat iniciatives polítiques i han complert. És evident que amb qualsevol candidatura de les confluències, de les quals es parla, si fos liderada per un o una representant de ICV-EuiA seria molt més fàcil arribar a acords, en canvi si el lideratge recau en Dolors Sabater serà molt difícil l’entesa.

    Tornaran a donar suport en les eleccions del proper any?

    Som l’única opció d’esquerres no independentista en aquesta ciutat, els únics amb un projecte perquè Badalona surti de l’ostracisme institucional en què ha viscut en els darrers set anys. Al 2019 sortirem a guanyar el màxim de confiança dels veïns i veïnes. La nostra gestió per Badalona està sobradament demostrada i així ens ho diuen dia rere dia, la confiança en el nostre projecte cada cop és més gran i ens fa ser optimistes de cara al futur.  Nosaltres no pensem en donar suports, sinó en liderar el proper govern municipal amb el suport dels partits que vulguin sumar-se. La ciutat mereix un govern que fugi dels extrems, d’aquells que tenen quatre diputats al Parlament, que no utilitzin la ciutat com a plataforma personal i que posi en el centre de la seva acció el benestar dels veïns i veïnes.