Montigalà s’inunda de llàgrimes (0-2)

    0
    DSC_0571 copia.JPG

    19/06/2016 – El CE Seagull es queda sense ascens després de caure contra un Tacuense superior en el partit de tornada de l’última eliminatòria.

     

    El final feliç que tothom esperava ha girat l’esquena a les jugadores del CE Seagull. L’espectacular aventura que el bloc de Jordi Ferrón havia viscut per quedar-se a 90 minuts de la glòria no tindria el desenllaç buscat; tot el contrari. A casa, i davant més d’un miler d’aficionats congregats al Municipal de Montigalà per animar l’equip, les gavines dirien adéu al somni de la Superlliga.

     

    La flama d’il·lusió i d’esperança que s’havia mantingut encesa durant tots els partits de play-off previs al darrer desapareixeria amb els gols de la UD Tacuense. Les canàries, més concentrades i eficients, sabrien capitalitzar la profunda esquerda que es formaria en la moral del Seagull després d’encaixar el 0 a 1 en una jugada desafortunada, dominant el ritme del partit fins al xiulet final.

     

    Abans de l’aparició de les primeres males notícies, l’ambient d’animació viscut a les graderies dibuixaria somriures als rostres de les jugadores locals. Badalona no havia fallat a la cita i Montigalà registrava un ple absolut per veure a les seves ‘guerreres’ fer el salt a Primera.

     

    Malgrat estar lesionada, Yosse forçaria per sortir d’inici per intentar dotar l’atac del Seagull de més finalització, però la davantera es trobaria massa sola i limitada per les seves males condicions físiques. Superat un inici de partit amb bones expectatives per les blaves, una jugada molt desafortunada de Cone acabaria amb l’esfèrica al fons de la porteria de Noe, després que la central mirés de refusar una centrada rasa sense perill aparent (12’).

     

    El gol marcat pel Tacuense gairebé sense buscar-lo pesaria com una llosa en la moral del Seagull. Psicològicament, l’equip de Ferrón quedaria afectat, donant el comandament del joc a les seves rivals. Les de Javi Marques, veient el patiment sofert per les gavines, passarien a dominar l’encontre, quedant-se a les portes de la sentència en dues clares ocasions de Reichel (38’) i Celia (45’).

     

    L’arribada del descans semblaria donar l’opció al Seagull de reestructurar totes les seves idees, situació que no es podria donar. Malgrat lluitar com sempre, les blaves continuarien jugant sense criteri per moure la pilota i anirien perdent l’esperança amb el consum del cronòmetre. Físicament, el desgast de jugadores com Llaona, Mar i Pascu seria heroic i alhora insuficient per remuntar l’eliminatòria.

     

    Mentre Xènia era atesa a la banda després de rebre un fort cop al canell que tenia lesionat, la UD Tacuense aprofitaria la superioritat numèrica per ferit de mort el Seagull. En una ràpida transició, Reichel aprofitaria un mal blocatge de Noe per recollir el refús de la portera badalonina i establir el 0 a 2 final (65’).

     

    L’última mitja hora de partit es convertiria en un període d’acumulació d’impotència per part local. El conjunt de Ferrón es mostraria voluntariós per competir fins al final, però continuaria topant de front amb la frustració. Durant molts instants, un silenci incòmode i revelador envairia l’ànima de tot el públic congregat a Montigalà.

     

    Aquest buit de so donaria pas a les llàgrimes vessades pel Seagull en el moment del xiulet del col·legiat. Mentre el Tacuense celebrava amb respecte el seu ascens a la Primera Divisió Femenina, les gavines es fondrien al mig del camp lamentant l’ocasió perduda.

     

    El disgust final, però, no ha de confondre ningú. La temporada del club i d’aquest equip només es pot qualificar d’espectacular. De moment, i fins que no es pugi de categoria, aquest curs també serà irrepetible.

     

    Jordi Ferrón: “S’ha d’estar orgullós d’aquest equip”

     

    Visiblement afectat, igual que les seves jugadores, Jordi Ferrón atendria els mitjans de comunicació després de quedar-se a les portes de la glòria. Caldrà esperar una nova oportunitat per pujar a la Superlliga.

     

    “És una llàstima. Era l’esglaó final i no ha pogut ser. Crec que l’equip ha lluitat molt, però no ha fet el seu millor partit. Per tenir opcions necessitàvem jugar com fins ara, però no ha estat així”, valorava Ferrón sobre l’encontre de tornada jugat davant el Tacuense a Montigalà.

     

    “El gol en pròpia porteria ens ha afectat molt. Malgrat no pujar, penso que s’ha d’estar molt orgullós de la temporada hem fet. El rival ha estat superior, res a dir”, afegia l’entrenador badaloní.

     

    Pensant ja en clau de futur, Ferrón remarcaria el valor que cal donar a l’any protagonitzat pel Seagull a la Segona Divisió Femenina; un any que es recordarà per sempre.

     

    “Ara costa molt valorar tot el que ha aconseguit aquest equip. Segurament, fins que no passin els anys no es donarà valor a aquesta lliga. El futbol et torna tot allò que li dónes. Si no ha estat aquest any, tornarem l’any vinent”, assegurava el tècnic que ha conduit el futbol femení de Badalona fins a la frontera de l’elit.