El patrimoni romà de Badalona, un passat a la vista: 4 excavacions arqueològiques simultànies en ple centre

    0
    228

    Un seguit d’excavacions han deixat novament a la vista el record de l’antiga ciutat romana de Baetulo però, fins a quin punt són habituals aquest tipus de situacions?

     

    Autor: Màrius Lamor

    Badalona, una ciutat amb una rica història romana, ha vist les seves arrels tornar a la llum després que les obres de construcció a un solar del Carrer Sant Anastasi portin aturades vàries setmanes. Això és degut a l’aparició d’unes restes arqueològiques que en aquest moment estan sota un procés de seguiment per part del departament d’Arqueologia del Museu. La duració d’aquesta excavació dependrà de les troballes fetes i del valor històric que tinguin.

    Tot i que això pugui semblar un fet poc comú, aquest tipus de situacions són més habituals del que creiem. Així ho confirma Clara Forn, arqueòloga del Museu de Badalona amb qui hem pogut parlar. Segons ens ha explicat, a l’any es fa un seguiment de fins a dotze obres on potencialment hi ha intervenció arqueològica. En aquest sentit, l’arqueologia és una eina preventiva i necessària fer un estudi del terreny i saber com un nou edifici pot afectar a les restes conservades sota un solar.

    Antecedents

    A Badalona es té constància de restes romanes des del segle XVIII, però fins al segle XX aquestes no van estar regulades sota cap legislació. Tot va canviar amb l’aprovació de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol l’any 1985, segons la qual totes les restes amb valor històric trobades a conseqüència d’excavacions, obres o remocions de terra passen a ser béns de domini públic. Això va portar que deu anys més tard la zona de 14 hectàrees on es trobava l’antiga ciutat romana de Baetulo fos declarada un bé cultural d’interès nacional, quedant així sota una protecció oficial que obliga a fer que les restes quedin conservades in situ.

    Aquesta zona protegida està compresa entre el Carrer Francesc Layret, el Carrer Quintana Alta, l’Avinguda President Companys i passat l’autopista C-31, a l’alçada del Carrer Sant Jordi i el Carrer de Baldomer Galofré.

    Extensió de la ciutat romana de Baetulo sobre un mapa actual. Foto: Clara Forn. Museu de Badalona.

    Com que la zona protegida fa anys que està estudiada, aquelles persones encarregades de la gestió del patrimoni arqueològic de la ciutat ja saben que allà poden trobar restes. D’aquesta manera es posa en marxa el següent protocol d’actuació: primer es fa un estudi preventiu del solar abans d’iniciar la construcció amb l’objectiu de veure com afectarà el jaciment; un cop excavat es busca conjuntament amb promotors, propietaris o arquitectes, una solució respectuosa amb la llei i que permeti construir l’edifici projectat. A partir d’aquí es tapen les restes, en la gran majoria dels casos, i es construeix l’edificació planejada.

    Quines altres solucions hi ha més enllà de tornar a enterrar les restes?

    En altres situacions i segons el valor històric de les peces trobades, el que es pot fer és aconseguir una cessió municipal, la qual permet a l’administració pública fer visitable un espai patrimonial. Sovint aquesta cessió acaba portant a un conveni. El que es pretén amb aquest tipus d’acords a la llarga és poder museïtzar alguna zona en concret per tal que passi a formar part dels espais visitables de la Ciutat Romana de Baetulo. Alguns exemples són la Casa de l’Heura, el Conducte d’Aigües, el Jardí Quint Licini, les Termes i la Casa dels Dofins. Aquesta última va ser trobada l’any 1927, i la seva importància recau, més enllà del seu important valor històric, en el fet que va suposar la primera excavació amb un estudi científic al darrere.

    Espais museïtzats actualment. Foto: Clara Forn. Museu de Badalona.

    L’altra situació que ens podem trobar és la conservació de les restes in situ en una propietat privada. És tan poc comú que a Badalona només podem trobar tres exemples: el fonament del podi del temple a l’església de Santa Maria; el mosaic de la Torre Vella, que des del segle XIX el podem trobar en una de les seves habitacions; i les restes d’una claveguera romana a una casa a la plaça de la Constitució.

     

    En relació amb això, la llei estableix que si a la teva propietat tens un element patrimonial que és bé cultural d’interès nacional estàs obligat a mantenir-ho en condicions, ja que l’administració et pot demanar visitar-ho en qualsevol moment. També, aquests espais poden obrir-se de cara al públic en algun moment de l’any. L’exemple clar és l’obertura dels tres anomenats anteriorment quan es fan les jornades de portes obertes entorn el festival romà de Badalona.

    Les primeres excavacions i el Clos de la Torre

    Anys abans de la llei de 1985, però, va haver-hi moltes excavacions que van afavorir l’acceleració de la descoberta del patrimoni arqueològic de la ciutat. Aquestes es van dur a terme a la zona del Clos de la Torre.

    El Clos de la Torre era una gran propietat de l’època feudal que tenia pràcticament tots els terrenys des del carrer Fluvià fins al mar. L’any 1933 el Marquès de Barberà, titular del Clos, va demanar a l’ajuntament urbanitzar els terrenys per poder-los vendre, i el 1934 es van iniciar les excavacions on s’anava a edificar. Aquí va ser quan es va descobrir la Venus, la muralla i moltes altres restes de l’antiga ciutat romana de Baetulo. Durant els dos anys que va durar l’excavació van anar apareixent moltes peces fins que la guerra ho va aturar tot.

    L’activitat es va reiniciar l’any 1954, quan es va aprovar definitivament la urbanització d’aquests terrenys. Llavors va ser quan van aparèixer les Termes romanes el 1955, que van ser un cas únic pel seu valor històric i avui dia són un símbol identitari de la ciutat. Un any després, l’ajuntament va comprar aquestes terres i va decidir construir el Museu de Badalona.

    Setanta anys després, l’arqueologia continua tenint un pes vital a l’hora de controlar i mantenir en condicions el patrimoni cultural de la ciutat. Amb una Badalona en constant evolució, on s’edifica sobre el terreny de l’antiga Baetulo, els estudis arqueològics de les darreres dècades han estat determinants per conservar in situ el record d’una civilització passada, a la vegada que a la superfície s’expandeix l’actual.

    El fet que aquests estudis requereixin moltes hores per poder determinar com actuar correctament sobre terrenys on hi ha restes històriques, sovint provoca que com a ciutadania tinguem la percepció que l’arqueologia frena el desenvolupament urbanístic de la ciutat, quan en realitat és un element clau per facilitar-lo, tal com explica la Clara Forn.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí