La recaptació de la grua municipal ha caigut més d’un 20% en cinc anys

    0
    22
    IMG_8357.JPG

    23/09/2016 – El servei ha passat de recaptar 1,8 milions d’euros, el 2011, a 1,4 milions, el passat 2015.

    Cada matí, el servei de grua es posa en marxa a les sis del matí des del dipòsit municipal, a Can Cabanyes, al barri de Lloreda. No és fins les 8h, però, que les primeres grues surten a circular pels carrers de Badalona. Durant dos torns, un de matí i un altre de tarda, els quatre vehicles que té en propietat Engestur, empresa que gestiona la grua, atenen requeriments de la Guàrdia Urbana, trucades ciutadanes i retiren de la via pública els cotxes i motos que incompleixen el reglament de trànsit. Al final del dia, una mitjana d'uns 30 vehicles han estat remolcats fins al dipòsit.

     

    Disminució de la recaptació i les infraccions

     

    Poden semblar molts o pocs, però la realitat és que la freqüència amb la que actua la grua ha experimentat una forta davallada els darrers anys. Des de 2009, aproximadament, l'activitat del servei ha baixat quasi un 50%, expliquen els seus responsables; i, amb ella, la recaptació d'Engestur en aquest àmbit. Dels 1,8 milions aplegats l'any 2011, per exemple, els comptes del servei han anat caient progressivament fins als 1,4 milions del passat any. De moment, aquest 2016, a l'alçada d'agost, s'havia experimentat un lleu increment fins als 914.000. El cost de manteniment del servei, amb 23 treballadors en plantilla, és d'una mica més d'un milió d'euros, pel que l'únic benefici resultant es dedica a reinvertir en el propi servei.

     

    Pel que fa a nombre de cotxes remolcats per estar estacionats o aparcats en una situació inadequada, en només un any, els prop de 16.000 serveis de 2014 es van convertir en els 13.700 de 2015. Enguany, fins al mes d'agost, se'n sumaven poc més de 8.000. Però per detectar l'inici del descens ens hem de remuntar a anys enrere.

     

    Els responsables del dipòsit situen l'inici de la disminució l'any 2009, quan s'enganxaven de l'ordre de 20.000 vehicles. Un dels motius, apunten, va ser l'esclat de la crisi, però ni molt menys l'únic. “En els darrers anys s'ha millorat la mobilitat, la senyalització, el trànsit i l'estacionament. Tot està molt més urbanitzat. Engestur també ofereix 10.000 places d'aparcament. Hem aconseguit reduir el nombre d'infraccions d'estacionament”, argumenta el gerent de l'ens municipal, Christian Carneado.

     

    Aparcar en espais reservats i en doble fila, les infraccions més esteses

     

    La grua pot actuar en moltes situacions diferents, però sense dubtes hi ha una sèrie d'infraccions comeses pels conductors que es troben en la part més alta d'aquesta malaurada classificació. En el primer lloc de la graella del passat 2015 trobem més de 3.200 actuacions per vehicles estacionats en espais reservats a altres usuaris, com poden ser les places privades de minusvàlid, les parades o carrils d'autobús, parades de taxis o càrregues i descàrregues particulars, entre altres.

     

    La 'medalla de plata' se l'endú tot un clàssic que treu de polleguera a molta gent en algunes zones de la ciutat a certes hores. Parlem de l'aparcament en vies de circulació o ocupant part dels carrils convencionals, que l'any passat va obligar a la grua a intervenir més de 2.400 cops. Als dos errors d'aparcament més destacats de la llista els segueixen altres com ara les zones de càrrega i descàrrega (1.161 serveis); les places de mobilitat reduïda (854) o les zones marcades en color groc (821).

     

    La cara social d'un servei estigmatitzat

     

    Tot i que la grua és un servei amb una imatge negativa i de caire sancionador, la seva gestió també té una vessant social i d'ajuda a la ciutat que no s'acostuma a veure ni valorar, destaquen els responsables del dipòsit. El passat any, per exemple, es van fer més de 600 moviments per qüestions com ara seguretat ciutadana, ordre vial, festes -Cavalcada de Reis- o demandes municipals i judicials. “En els darrers anys, la grua és cada cop menys recaptatòria i més social”, destaca el gerent.

     

    Dipòsit judicial

     

    A banda dels cotxes que remolca la grua, el dipòsit acull també els cotxes implicats en causes judicials i policials que els jutjats badalonins requisen i retenen preventivament. Cada any, de fet, entren uns 30 vehicles per aquests motius, que es van acumulant mentre no es resolen els seus respectius casos. El cotxe més antic de les instal·lacions, de fet, és un vehicle d'una causa judicial que va entrar el 2005. “Els vehicles judicials ens treuen molt d'espai. A dies, el dipòsit està col·lapsat”.

     

    Grues amb 10 anys d'antiguitat

     

    A banda de la manca d'espai, una de les necessitats més pronunciades del servei és la de renovar els vehicles. Les quatre grues de que disposa ara el dipòsit sumen al voltant de 10 anys; una d'elles, concretament, sobrepassa la dècada. L'antiguitat dels remolcs provoca que els costos de reparació anuals pugin fins als 60.000 o 70.000 euros, quan una grua nova suposa una despesa d'uns 50.000 euros. “El passat mandat s'hauria d'haver començat a renovar la flota, però no es va invertir ni un euro”, lamenta Carneado. El següent objectiu del servei de grua, avança, és iniciar aquest procés el més aviat possible.

     

    Llefià-La Salut, el districte amb més intervencions de la grua

     

    La logística de la grua divideix la ciutat en quatre zones, les mateixes que la Guàrdia Urbana: Llefià-La Salut; Sistrells, Lloreda, Sant Crist i Montigalà; Artigues, Sant Roc, Congrés, Gorg, Can Claris, Raval, Progrés, La Mora i Front Marítim i, per últim, la resta de la ciutat. La zona 1, que és la més gran quant a extensió i que aplega més barris, tota la part nord, és la que va acumular més intervencions el 2015, prop de 5.000. La de Llefià-La Salut, no obstant, tot i ser la més reduïda, però també la més densa, arriba als 3.800 serveis; en aquest sentit, seria el districte amb mes cotxes remolcats. Les dues restants sumen 2.700 i 2.200.

     

    La grua és un dels elements de seguretat vial que desperta més antipaties entre la població, i això també deriva en rumors molts cops malintencionats. En aquest sentit, i per tal de desmentir mites, els responsables del servei neguen que es focalitzi l'atenció en unes zones més que en altres.