Una seixantena de gosseres en vies de legalització

    0
    49
    gossera.JPG

    10/01/2014 – La protectora d’animals ASOA fa mesos que denuncia la irregularitat de les instal·lacions d’una entitat de caçadors, en uns terrenys privats propers al Cementiri de Pomar, on viuen centenars de gossos.

    Fa més d’una dècada, un grup de caçadors va començar a aixecar un nodrit nucli de gosseres a uns terrenys privats del Parc de la Mediterrània, propers al Cementiri de Sant Pere (Pomar) i adjacents a l’actual Centre Comarcal d´Atenció als Animals de Companyia. La població d’animals i persones adherides va anar augmentant fins que es van constituir en la Societat de Caçadors Can Mayot Amigos del Perro. L’entitat ha anat creixent amb el pas dels anys i, a dia d’avui, està integrada per uns 100 membres, una seixantena de gosseres i centenars d’animals que viuen en unes instal·lacions que no compleixen tots els requisits marcats per la llei.

     

    Tot i que es tracta d’un tema que ve de lluny, la polèmica es va encendre abans del passat estiu. L’Associació de Segona Oportunitat Animal (ASOA), inclosa dins la Comissió Interlocutora de Protectores d’Animals de Catalunya (CIPAC), va denunciar davant l’Ajuntament de Badalona que la societat de caça mantenia uns 400 gossos en unes “instal·lacions il·legals”, sense llicència, en uns terrenys “on urbanísticament no estaria permès” i utilitzant l’aigua de la gossera comarcal. En no obtenir resposta, explica l’entitat protectora, va portar la qüestió al Síndic de Greuges, que va instar el Consistori a prendre mesures. Tot i això, asseguren que les respostes han estat ínfimes i que no s’han produït controls ni inspeccions a nivell municipal, sinó que ha hagut d’intervenir directament la Generalitat.

     

    Des d’ASOA esclareixen que no tenen res en contra de l’associació en particular i que en cap moment parlen de “maltractament”, només volen que els animals estiguin afincats en un espai adequat i salubre. A més, consideren que la inactivitat de l’Ajuntament en aquest sentit suposa un benefici per al grup de caçadors, a qui se’ls hi està deixant actuar al marge de la llei sense complir condicions que sí s’exigeixen en la resta de casos. Per a ASOA, la solució passa per desmantellar-ho tot i trobar un espai alternatiu on aixecar unes instal·lacions conformes que s’adaptin a la legislatura vigent.

     

    Després de fins a tres inspeccions per part de la Generalitat, l’associació té obert un expedient per dos infraccions greus que pot derivar en dues sancions de entre 401 i 2.000 euros cadascuna i que, de moment, impedeix dotar les instal·lacions del permís de nucli zoològic. Ara, l’agrupació de caçadors es troba en ple procés d’arreglar les irregularitats indicades per l’Administració, aconseguir els permisos necessaris i, en conseqüència, la legalització completa que els permeti continuar sense perill amb la seva activitat.

     

    Una adequació costosa i gradual

     

    Els caçadors van plantejar-se un projecte de reconstrucció completa, per tirar abaix les instal·lacions actuals i aixecar-ne de noves, però el van descartar perquè ronda el mig milió d’euros, una quantitat inassumible per a l’associació. La segona opció, que porten mesos duent a terme, és la d’adaptar i reformar poc a poc tota la infraestructura. Ja han instal·lat una xarxa de canonades i fosses a mode de clavegueram i estan reunint els recursos per adquiri un dipòsit propi, que suposa una inversió de més de 3.000 euros. A més, s’ha responsabilitzat a cadascun dels membres de la reforma dels seus espais. De fet, expliquen els representants de l’entitat, s’ha hagut d’expulsar algun soci per no voler complir els requisits marcats. Algunes gosseres molt malmeses desapareixeran, altres ja s’han renovat completament i d’altres estan sent derrocades per reconstruir-les de zero.

     

    Els membres de la societat neguen completament haver utilitzat mai aigua pública i puntualitzen que, en realitat, el nombre de gossos oscil·la entre els 200 i 300. Afirmen disposar del seu propi comptador d’aigua i amb un generador independent d’electricitat. Així mateix, asseguren que estan realitzant un gran esforç econòmic per poder tirar endavant i demanen temps per poder arreglar-ho tot gradualment, no d’un mes per a l’altre. “Som els primers interessats en legalitzar la nostra situació. No som maltractadors; els nostres animals viuen en millors condicions que la majoria dels que viuen en un pis o en algunes gosseres. No ens els podem endur a casa i per això estan aquí; no ens poden demanar que tirem tot això a terra”, manifesten.

     

    Ara, el proper pas es arreglar els problemes marcats per la Generalitat, complir els requisits i poder rebre de l’Ajuntament la llicència provisional dels terrenys.

     

     

    El Ple, favorable a solucionar la situació aviat

     

    La problemàtica de les gosseres va sortir a la palestra del Ple ordinari d’octubre en forma de moció. Tots els grups municipals, ASOA i l’associació de caçadors van debatre sobre el futur de les instal·lacions i es va arribar a una conclusió: sigui quina sigui la mesura, s’ha de prendre ja.

     

    El govern municipal explica que ha seguit les inspeccions de la Generalitat i que es troba a l’espera de la resolució de l’expedient obert a l’entitat per, posteriorment, prendre les mesures pertinents. La regidora de Salut, Sònia Egea, nega que l’Ajuntament estigui eludint cap responsabilitat i assegura que hi haurà sanció, si així es determina. Tanmateix, considera que s’ha de donar a l’associació l’oportunitat d’arreglar i legalitzar la situació.

     

    L’oposició també va ser unànime i, en la línia d’ASOA, va reprovar la falta d’actuació de l’executiu del PP. ICV-EUiA va etzibar que les gosseres no compleixen “la legalitat urbanística ni de protecció d’animals”, i que l’Ajuntament ha prendre part ja. CiU, per la seva part, va criticar que el govern no es va moure fins que van arribar les queixes i reclamacions; la federació creu que, si les instal·lacions es poden adaptar per estar sota la llei, “perfecte”. Els socialistes van destacar que el més important és el benestar dels animals i que el seu allotjament no era del tot correcte; a partir d’aquí, consideren, s’ha de dialogar i arribar a un acord.