El 28A deixa moltes incògnites a Badalona tot i que les esquerres confien en tornar a guanyar

    0
    Resultats electorals de les generals de 2011, 2015 i 2016 a Badalona. A partir de 2015 Convergència es presenta sense Unió. També a partir de 2015, ICV-EUiA s’integra a En Comú Podem

    El PSC aspira a ser la primera força política a Badalona tot i que al 2015 i 2016 es va imposar en Comú Podem. C’S i ERC confien a repetir el rècord històric de les autonòmiques

     

    Estem a les portes d’unes eleccions municipals amb més incògnites que mai pel que fa als seus resultats, però les generals d’aquest diumenge 28 d’abril també es presenten especialment emocionants. Molt difícil fer una càbala sobre quina serà la força més votada a Badalona, però tot apunta que el que passi el 28A pot influir també en els comicis municipals de 26 del maig. Estan cridats a les urnes 156.013 badalonins, la xifra més alta des de 2011. Ho podran fer en 233 meses distribuïdes en 44 col·legis electorals.

    El PSC vol tornar a ser hegemònic

    Els badalonins hem anat a votar per escollir els membres del Congrés i del Senat en 13 ocasions, 11 de les quals amb el PSOE com a primera força. Al 2015 i 2016, però, va esclatar la sorpresa quan En Comú Podem es va convertir en la primera força de la ciutat, deixant els socialistes en segona posició. Si bé fa 4 anys la diferència va ser de més d’11.000 vots, al 2016 la diferència es va reduir a poc més de 8.000. Els socialistes aspiren, doncs, a tornar ser la primera força a la ciutat, com vaticinen les enquestes que podria passar a Catalunya en un frec a frec amb ERC. Un triomf de la candidatura de Pedro Sánchez donaria una embranzida que tindria els seus efectes a les municipals. No en va, el president del govern va voler fer un dels actes de campanya a Badalona.  De fet, el PSOE havia arribat a tenir quasi 79.000 votants (64% dels vots) a Badalona en l’època daurada de Felipe González, l’any 1982. Des d’aleshores, però, la xifra ha anat minvant progressivament fins que al novembre de 2011 es va quedar amb 32.693 (32,61%), amb pocs més de 5.000 vots respecte el PP. Tot i que Badalona és un exemple de com els electors voten diferent en funció dels comicis, curiosament aquell 2011 també va ser l’any en què Garcia Albiol va obtenir el seu millor resultat a les municipals i va aixecar la vara d’alcalde. Els socialistes, però, van tocar fons a les generals al 2016 amb el pitjor resultat de la seva història: 20.303 vots (20,56%), justament un any després d’obtenir també els pitjors resultats a les municipals amb 4 regidors i la tercera força per darrere del PP d’Albiol i de Guanyem de Dolors Sabater. En aquesta ocasió, però, les enquestes no auguren un bon resultat per al partit de Pablo Iglesias i,  a priori,sembla difícil que En Comú Podem pugui tornar a imposar-se en unes eleccions generals a Badalona.

    Míting del candidat del PSOE, Pedro Sánchez, al Teatre Blas Infante

    PP, C’s i ERC, a l’expectativa

    Totes les forces polítiques eviten buscar paral·lelisme entre les generals i les municipals però segur que els candidats locals Xavier Garcia Albiol (PP) i Juan Miguel López (C’s) faran la seva lectura del que diguin les urnes. El PP, que va ser segona força el 2011 amb quasi 27.000 vots (els mateixos que va obtenir Albiol a les municipals d’aquell any), es va quedar al 2016 en un discret tercer lloc amb poc més de 16.000 vots. L’efecte Albiol tampoc va evitar la patacada electoral dels populars a les darreres autonòmiques a Badalona. Ciutadans, en canvi, que a les últimes generals va conformar-se amb prop de 12.400 vots, confia que els badalonins els tornin a donar la mateixa confiança que a les darreres autonòmiques de 2017 quan van ser la primera força a la ciutat amb més de 38.500 vots. ERC té moltes expectatives aquest 28A, tot i que el seu millor resultat a Badalona va ser al 2004 amb uns 12.500 vots. Ara bé, a les darreres autonòmiques, els republicans d’Oriol Junqueras van aconseguir per primer cop ser segona força amb més de 22.500 vots.

    Badalona, poc mediàtica durant la campanya de les eleccions generals

    Sánchez és l’únic candidat estatal que visita la ciutat i ERC tancarà campanya a Badalona

    Una campanya per a les eleccions generals enmig de les vacances de Setmana Santa ja feia pensar que passaria una mica desapercebuda a Badalona. Tot i que han estat diversos els actes que s’han organitzat, quasi cap formació ha portat els líders estatals. De moment, el més aclamat ha estat l’actual President del Govern en funcions i candidat del PSOE, Pedro Sánchez, que va omplir el Teatre Blas Infante. “Mai hi haurà referèndum i mai hi haurà independència”, deia Sánchez adreçant-se a Junts x Cat i ERC. “Cal mirar cap endavant”, deia el candidat del PSOE, que afirmava que el 28A es decideix entre “avançar o retrocedir” en drets socials. “Ens juguem molt”, assegurava a Badalona. En l’acte del Teatre Blas Infante, Pedro Sánchez estava acompanyat per la candidata del PSC al 28A per Barcelona, Meritxell Batet, pel primer secretari de la formació, Miquel Iceta i també per l’alcalde de Badalona, Álex Pastor. La formació que ha escollit Badalona per tancar la campanya abans de diumenge és ERC. En un acte a la Plaça de la Plana, el míting estarà protagonitzat per Gabriel Rufián, número 2 de la formació i cara visible d’ERC durant la campanya. Tot i això, al cartell que anuncia l’acte hi apareix el líder dels republicans empresonat Oriol Junqueras, número 1 d’ERC per Barcelona. A Badalona també hi assistiran aquest divendres a les 19h el president del Parlament, Roger Torrent i el vicepresident del govern, Pere Aragonès. Acompanyant-los, hi serà el líder d’ERC a Badalona, Oriol Lladó. Pel que fa a la resta de formacions polítiques, En Comú Podem no ha portat a Pablo Iglesias però sí que el candidat per Barcelona, Jaume Asens, participava aquest dijous amb la candidata local, Aïda Llauradó, en un acte sobre feminisme a la Plaça de la Dona de La Salut. Junts per Catalunya apostava per Badalona dies previs a l’inici de campanya. Al Teatre Principal, hi assistien Laura Borràs i Míriam Nogueras, números 2 i 3 de la candidatura encapçalada per Jordi Sánchez (en presó preventiva). Borràs assegurava que “l’1 d’octubre és una herència que no es pot malbaratar”. També va participar en l’acte el candidat de Junts x Cat a Badalona, David Torrents. Durant la campanya electoral, la formació ha organitzat una xerrada amb la periodista exmilitant del PSOE, Bea Talegón qui lamentava que Junts x Cat i ERC no hagin concorregut juntes a les eleccions. El PP esperava a l’inici de campanya la visita de la número 1 per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo que va anul·lar la seva asistència una hora abans de l’acte i va deixar sol a Garcia Albiol. A última hora, s’ha confirmat que la candidata visita Badalona aquest divendres.Ciutadans no ha organitzat cap acte de campanya a Badalona.

    Míting de Junts x Cat al Teatre Principal amb les números 2 i 3 Laura Borràs i Míriam Nogueras / Junts x Cat

    Fa 40 anys, les generals també van celebrar-se un mes abans de les municipals

    El 1979, les esquerres van arrasar al congrés i a l’Ajuntament

    Tot i que al 2011 i al 2015 van coincidir els comicis generals i municipals el mateix any, aquesta serà la primera vegada en 40 anys que les eleccions al Congrés es produeixen poc temps abans que les de l’Ajuntament. El març de 1979, també un mes abans de les municipals, un 68% dels badalonins van anar a votar i van fer-ho de forma massiva a les esquerres. PSOE i PSUC sumaven més de 60% dels vots dels badalonins que van anar a votar. Un mes després, les esquerres de Màrius Díaz i Joan Blanch encara millorarien els resultats a les municipals i acabarien governant plegats. De fet, la participació és un altre dels enigmes d’aquest 28 d’abril. Els experts apunten que quan els comicis es produeixen amb poc temps de diferència, la gent té més tendència a quedar-se a casa. De fet, les municipals del 1979 a Badalona es va ressentir de les generals i la participació va baixar quasi deu punts. En aquest 2019, tot apunta que la participació a les generals pujarà alguns punts, cosa que no hauria de ser difícil perquè el 63,94% del 2016 és la segona dada més baixa en unes generals a Badalona. Si la xifra puja, l’estadística diu que se’n beneficiaran les esquerres.

    40 anys de les eleccions municipals

    El clima del 1979 que afavoria els acords entre diverses forces polítiques queda molt lluny de la situació actual. Els regidors d’aquell primer ajuntament democràtic, com l’exalcaldessa Maite Arqué, recorden que aleshores va ser possible un acord municipal anomenat “de progrés” entre el PSUC, PSC i CiU que van formar un govern de 25 de 27 regidors. La tensió política actual entre dretes i esquerres a nivell estatal, i entre centristes i separtistes a nivell català, han portat al 2019 a un govern de 5 regidors.

    Màrius Díaz, davant del micròfon, i Joan Blanch, a l’esquerra, durant el primer ple de 1979/ Museu de Badalona

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí