Un barri apartat de la ciutat

    0
    ok.JPG

    04/07/2014 – La Mora, entre el port de Badalona i les Tres Xemeneies, era vist com un barri emergent amb pisos a peu de platja i un futur prometedor; a dia d’avui, els veïns se senten aïllats de la ciutat i amb falta de serveis i equipaments.

    El barri de La Mora, al Front Marítim, és un dels enclavaments més particulars de la ciutat. Una zona tranquil·la a pocs metres de la platja que les immobiliàries van vendre a preu d’or pel futur prometedor que se li suposava a la zona, rodejada de nous projectes urbanístics com el canal, i part d’un nou centre vital de la ciutat. La crisi immobiliària, però, va aturar la renovació del front marítim i La Mora es veu, anys més tard, com una part aïllada de la ciutat, amb manca de certs d’equipaments i serveis i rodejada pel Port de Badalona, les vies del tren i el polígon industrial sud i els terrenys de les Tres Xemeneies, encara en procés de desmantellament.

     

    “Es creia en un barri emergent que ara es troba en estat decadent”. Així ho defineix la presidenta de l’Associació de Veïns del Front Marítim, Enca Marés. L’entitat porta molt de temps reclamant solucions per al barri, en el que viuen unes 200 famílies. Són conscients que la millora substancial de la zona ha d’anar acompanyada de la transformació de tot el litoral fins al riu Besòs, però reivindiquen certes actuacions per pal·liar la situació. Una d’elles és la falta de transport públic. Una sola línia de bus, la B7, connecta La Mora amb la resta de la ciutat, i amb una freqüència de pas de 20-30 minuts; l’altra alternativa és anar caminant fins a l’estació Renfe de Sant Adrià.

     

    El trajecte fins a la localitat adrianenca és on es troba un altre dels problemes. Les voreres del carrer Eduard Maristany, al seu pas per la central tèrmica, s’estrenyen fins al punt d’haver de transitar per la calçada, fet que es deriva en inseguretat per als veïns i veïnes. També en aquest vial es pot donar compte de la tercera de les grans reivindicacions veïnals: l’estat de les vies del tren i el terreny que les envolta, ple de brutícia, escombreries i amb trams de tanca perimetral extreta o en mal estat.

     

    Capítol a part mereixen els retrets sobre la platja. “Platja, si és que podem dir que hi ha platja…”, lamenta Enca Marés. Des de la construcció del port, la sorra no arriba a la zona de costa de La Mora, que, després de cada tempesta i temporal, es queda pràcticamente sense arena. A banda d’això, explica la representant veïnal, hi ha una parcel·la de terreny entre l’aigua i la carretera, responsabilitat de la Generalitat, on hi hauria d’anar el passeig Marítim i que està totalment abandonada.

     

    Tot plegat es troba en les converses i negociacions que mantenen els veïns amb l’Ajuntament per tractar de trobar sortides, ja siguin termporals o permanents. El regidor del districte, Juan Fernández, assegura que les problemàtiques que el govern local pot solucionar de forma directa estan en marxa i es presentaran els projectes a principis de septembre, durant una nova reunió amb el barri. És el cas del carrer Eduard Maristany, a on s’instal·larà il·luminació nova i un semàfor que, en el tram més estret, regularà el vial per transformar-lo en un sol carril alternatiu per poder eixamplar les voreres. La resta de qüestions pertanyen a altres adminsitracions a les que el Consistori afirma estar ‘perseguint’. Quant a la mobilitat, per exemple, s’està estudiant, amb l’AMB, fer arribar una segona línia a La Mora. Pel que fa a les vies del tren, l’alcalde manté contactes constants amb Adif, que s’ha compromès a netejar tot l’entorn i a reparar les tanques malmeses aquest mateix any, probablement. El darrer maldecap, el de la platja, diu Juan Fernández, és quelcom que es troba en l’agenda de converses de l’executiu municipal amb la Generalitat, ens competent.

     

    Intercanvis sexuals a l’aire lliure

     

    El darrer dels principals problemes de La Mora ve derivat, diu Enca Marés, del deteriorament i la falta de vigilància al barri. És, de llarg, la qüestió que més crida l’atenció de tota la llista. El barri disposa de punts, sobretot a prop de la platja i els terrenys de les Tres Xemeneies, de difícil accés i aïllats, en els quals es duen a terme, des de fa anys, intercanvis sexuals a l’aire lliure, una pràctica anomenada cruising, estesa de forma notable a la zona i que provoca una sensació d’incomoditat entre el veïnat. Des del govern local expliquen que el fenomen s’ha reduït molt en els darrers anys i que la prostitució, per exemple, es quasi inexistent a dia d’avui. El cruising, no obstant, és un tema difícil de controlar legalment, explica Juan Fernández. S’han augmentat les patrulles de Guàrdia Urbana en l’àrea d’influència a mode de dissuasió i, actualmente, s’està estudiant la possibilitat d’instal·lar càmeres de seguretat amb l’objectiu d’aconseguir que les persones que participin dels intercanvis se sentin menys còmodes.